Senderisme a Sóller
Coneix i gaudeix dels voltants de Sóller
Descobrir els voltants de Sóller, caminant
Sens dubte, un dels atractius que té el poble de Sóller és que, trobant-se dins d’una vall, l’envolten part de les muntanyes que conformen la Serra de Tramuntana (Patrimoni de la Humanitat), i això suposa estar en el punt de partida de diferents rutes i camins per a practicar senderisme i gaudir d’aquest paratge, quasi sense sortir de la comarca.
A continuació vos facilitam les següents excursions, orientativament, de menys a més dificultat:
- Ses Tres Creus (2,4 km) – 1,5h
- Sa Capelleta (1,5 km) – 45’
- Del Port a Sóller per Son Sales i Es Rost (3 km) – 2,5h
- Torre Picada i camí de s’Illeta (1,5 km) – 45’
- Volta pobles de la vall (2 km) – 1h 15’
- Muleta (2 km) – 2h
- Camí Vell d’es Port (3 km) – 1h 45’
- Camí de Sa Figuera (2,5 Km) – 2,5h
- Camins empedrats de Montreials i Rocafort (7,9 km) – 3h 15’
- De Sóller a Fornalutx pel Mirador de Ses Barques (6 km) – 2h 45’
- Comuna de Fornalutx (6 km) – 2,5h
- Camí Vell de Bàlitx i Sa Costera (14 km) – 4,5h
- Barranc de Biniaraix (8 km) – 4h
- Portell de Sa Costa (6,5 km) – 4h 15’
Excursions amb història
Camí de Rocafort, Camí de Castelló i camí de Son Sales.
Duració: 3 hores – 3,5 hores
CAMÍ DE FERRADURA
Camí que hi ha per tenir accés a les finques que hi pugui haver per la muntanya. Normalment sol estar empedrat i té la mida d’1’70m d’amplada com a mínim. Servia per anar a dur els excedents de les finques a les poblacions. Era per on anaven els traginers amb les seves bísties.
CAMÍ DE CARRETER O PISTA
Té la mateixa funció que els camins de ferradura, però aquí ja hi passa un carro. Té una amplada de 2’40m com a mínim. Alguns camins de ferradura es convertiren en camins de carreter en alguns trams.
CAMÍ DE METRE
És un camí que servia per transportar els productes dels boscos: llenya, carbó, calç de muntanya. El nom prové de la mesura (2’10m) emprada per tallar els troncs dels pins.
Castelló és una Alqueria que conté vàries finques (Cas Xorc, S’Alqueria Blanca o can Toni Gros, Can Prohom, Son Mico, Can Carabasseta i s’Heretat). Conten que aquesta alqueria ja hi era en temps dels musulmans, entre altres coses hi ha unes restes de molí àrab i varis qanats o mines i síquies.
El camí de Castelló deu el nom al lloc on està situat. Al repartiment del Rei Jaume I la zona va tocar a una família de llinatge Castelló.
L’Oratori de Castelló va ser construït pels propietaris de les finques
d’aquella contrada. Ha hagut de ser rehabilitat pels propietaris en diverses ocasions i la darrera va ser feta pel Consell Insular.
Sembla que no té uns fonaments ben fets.
Servia per oir missa per la gent d’aquella contrada i va ser utilitzada com a una escola pels infants dels jornalers de les finques.
D’un primer moment aquestes dues finques eren una unitat fins que els senyors van deixar en testament la finca als dos fills. La part més petita, al fill petit (Son Mico), i la part més gran, al fill major (Can Prohom).
Conten que els senyors de Can Prohom sempre han estat molt servicials i pensaven en els demés. Quan anaves a fer feina a Can Prohom sempre tenies un plat d’escudella per dinar i quan no era temps de fer feina podies anar a cercar un rosegó de pa i un poc d’oli.
Conten que un any de molta fam a can Prohom varen acabar l’oli i no en podien donar als pobres.
Un vespre d’aquells hi va anar un home tot brut, mal vestit i sense sabates, a demanar un rosegó de pa i una mica d’oli. Va anar a rebre’l la filla del Senyor. Ella li va dir que li podien donar pa, però oli no. Aquell home va insistir tant que aquella al·lota va anar a veure son pare i li va contar el que passava.
El senyor i la filla anaren a la botiga de l’oli i, quan arribaren, totes les alfàbies i els dipòsits d’oli eren plens a vessar.
L’al·lota va sortir amb la botella d’oli però no trobar aquell home. La gent de la finca sortí a veure si el trobava, però no va trobar ni senya.
Conten com a llegenda que era Jesucrist que va fer un miracle.
OLI
Normalment tenien la producció més gran de tot Sóller.
VINYA
Conten que el vi que es feia a Can Prohom era bastant bo. Quan hi va haver la plaga de la fil·loxera i va desaparèixer aquest conreu.
MEL
La mel de Can Prohom era la millor degut a la varietat de conreu que hi havia en aquesta zona.
RECOMANACIONS
Si hi ha la possibilitat, fer l’excursió amb una persona coneixedora de la zona.
Manteniu net l’indret, emporteu-vos les vostres deixalles.
