Història i cultura de Sóller
Sóller és un municipi localitzat a la Serra de Tramuntana de Mallorca enmig d’una vall i amb una sortida al mar; limita amb les poblacions de Fornalutx, Bunyola, Deià i Escorca. La seva extensió és de 42,56 Km2 i té una població de 13.491 habitants (2021). El municipi el componen quatre nuclis diferenciats: Sóller, Biniaraix, L’Horta i el Port de Sóller.
Pel que fa a la seva història, a la zona està documentada, algunes de les restes més antigues de presència humana trobades a Mallorca estan localitzades al municipi (Muleta). Les diferents cultures que han ocupat l’illa han deixat la seva petjada a la Vall, així trobam topònims d’origen preromànic, àrab i catalans. Durant l’edat mitjana, es va desenvolupar un important conreu de l’olivera a les muntanyes (el que ha ocasionat una orografia repleta de camps marjats) i conreu d’horta a les zones més baixes, a més d’un important manufactura tèxtil. La producció sollerica es destinava tant al consum intern com a l’exportació, bàsicament a França, València i Barcelona.
A partir de la segons meitat del segle XIX, bona part de la població local emigrà a Amèrica i Europa, fenomen que va influenciar molt la vida del poble. Aquest model es mantindrà, amb alts i baixos, fins a la dècada dels quaranta del segle XX.
L’emigració va coincidir amb la reconversió de la indústria tèxtil local, que es va mecanitzar arribant a construir-se fins a divuit edificis fabrils a la localitat, que a través del Port podien exportar els seus productes.
Així a finals del segle XIX i principis del XX es pot dir que hi va haver una època d’esplendor econòmic a la localitat que es va traduir en un major dinamisme social, cultural i també urbanístic. La necessitat de fer palès la bona posició econòmica que s’havia assolit va fer que bona part dels emigrants retornats, així com industrials i comerciants, construïssin o reformassin les seves cases pairals. Adoptant el modernisme com a estil propi.
Les nostres costums i festes
Dances, música, Sant Antoni, Carnaval, Pasqua, Fira i Firó, Sant Pere, Sant Bartomeu, festes de barriada, Nadal, elements patrimonials…
A Sóller hi ha una llarga tradició en la representació de les dances tradicionals mallorquines (Ball de Bot). El municipi ha estat pioner en la recuperació d’aquests balls. Gràcies a agrupacions com Aires Sollerics i Estol de Tramuntana els balls tradicionals (boleros, jotes, mateixes, etc.) es mantenen vius i en constant evolució.
La música tradicional també és un element molt important en la cultura sollerica. Igual que va ocórrer amb els balls, des de la Vall de Sóller hem estat pioner i capdavanters amb el manteniment i en la recuperació de les músiques tradicionals de l’illa. Gràcies a les agrupacions folklòriques Aires Sollerics i Estol de Tramuntana o el grup Xeremiers de Sóller.
També cal destacar l’existència d’una banda de música, una coral i diversos Dj’s i grups de música contemporània que participen en múltiples actes i concerts al llarg de l’any.
La festa de Sant Antoni, patró dels animals, es celebra el 17 de gener. La vigília abans (dia 16) es fa el tradicional foc a la plaça de la Constitució, on s’apleguen música i balls tradicionals, torradores per menjar i, darrerament, les actuacions dels dimonis de foc d’Esclatabutzes i de l’Estol de Tramuntana.
Es costum a la Vall allargar la celebració de focs populars al llarg de tot el mes de gener. Aquests són organitzats per associacions socioculturals, partits polítics, agrupacions de veïnats, etc. Aquest dies també es fan torrades on es mengen embotits típics de Mallorca com la llonganissa, la sobrassada o el botifarró.
Les festes de carnaval són molt concorregudes a Sóller. Es solen celebrar en dissabte amb una desfilada de disfresses el dissabte al Port de Sóller.
Una de les festes més importants del calendari cristià i del calendari festiu solleric. Es viuen amb molta devoció pels fidels catòlics de la Vall. Els actes més destacats són la missa del Diumenge de Rams, les processons del Dijous Sant i Divendres Sant i el “l’Encontre” del Diumenge Matí.
També es costum de moltes famílies elaborar els menjars típics d’aquestes festes com panades, robiols, frit de pasqua, etc.
És el patró dels pescadors (29 de juny) i la festa gran del port de Sóller, el segon nucli més important del municipi. Si bé es tracta d’una celebració de barriada organitzada per veïnats, compta amb una gran presència de públic de tota la Vall.
La festa gran de la ciutat de Sóller. Es celebra el segon cap de setmana de maig i el dilluns que ve. La Fira, que es celebra el segon diumenge del mes de maig, té com objectiu la posada en valor dels productes locals i està farcida d’actes que fa dècades que es celebren (fira ramadera, mostra d’artesania, exposició de flors, etc.). Pel que fa el Firó, aquest es celebra el dia després de la Fira i és la representació d’un fet històric, l’assalt corsari que es va produir l’11 de maig de 1561. En aquesta festa es fa un simulacre d’aquest esdeveniment i compta amb l’assistència de milers de persones, entre espectadors i participants. És típic d’aquestes festes menjar caragols, el plat tradicional d’aquests dies.
És la festa del patró de Sóller (24 d’agost). Es tracta d’uns dies de festa que són molt concorreguts. L’acte més esperat és el correfoc que fa més de vint anys organitzen la colla de dimonis local Esclatabutzes.
Es una costum molt estesa a la Vall de Sóller que durant els mesos d’estiu cada barriada organitzin unes festes populars a cada una. Així cada cap de setmana hom pot gaudir d’aquests tipus de festejos, que es caracteritzen per ser de caire popular i familiar.
Es tracta d’unes festes tradicionals, on la comunitat cristiana de la Vall celebra el naixement de Jesús i l’inici del nou any. Són celebracions on també es pot degustar la gastronomia típica d’aquests dies com la sopa de nadal, els escaldums, la coca de nadal, etc.
Sóller pot presumir de conservar un enorme patrimoni. A la ciutat podem trobar un ric patrimoni etnològic com fonts, camins, marges, forns de calç, etc.; tots lligats a la declaració de la Serra de Tramuntana com a patrimoni de la UNESCO.
També cal destacar la nostra Vall com un dels referents del modernisme a Mallorca, ja que és el lloc on es poden trobar més representacions d’aquest estil artístic, a banda de Ciutat. Bons exemples són Can Prunera o la façana de l’església parroquial de Sant Bartomeu i el Banc de Sóller, obra de Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí.
A Sóller hi ha una llarga tradició en la representació de les dances tradicionals mallorquines (Ball de Bot). El municipi ha estat pioner en la recuperació d’aquests balls. Gràcies a agrupacions com Aires Sollerics i Estol de Tramuntana els balls tradicionals (boleros, jotes, mateixes, etc.) es mantenen vius i en constant evolució.
La música tradicional també és un element molt important en la cultura sollerica. Igual que va ocórrer amb els balls, des de la Vall de Sóller hem estat pioner i capdavanters amb el manteniment i en la recuperació de les músiques tradicionals de l’illa. Gràcies a les agrupacions folklòriques Aires Sollerics i Estol de Tramuntana o el grup Xeremiers de Sóller.
També cal destacar l’existència d’una banda de música, una coral i diversos Dj’s i grups de música contemporània que participen en múltiples actes i concerts al llarg de l’any.