La geografia ha aïllat Sóller de Mallorca durant gran part de la seva història: les muntanyes de la Serra de Tramuntana dificultaven el comerç entre la Vall, Palma i la resta de l’illa. A principis del segle XX varis sollerics il·lustres començaren a plantejar la construcció d’una via de tren que unís Palma i Sóller a través de la Serra de Tramuntana com a possible solució a aquest problema.
Les muntanyes de la Serra d’Alfàbia obligaven les diligències de Sóller a superar les empinades pujades del Coll de Sóller si volien arribar a fins a la resta de l’illa carregades de mercaderies i persones. Aquesta situació no va canviar fins la construcció del tren.
Després d’un fracassat projecte ferroviari que pretenia unir Sóller, Valldemossa i Palma; l'any 1904 els sollerics van aprovar el projecte de tren de l’enginyer Pedro Garau que unia Sóller i Palma a través d’un túnel per davall del Coll de Sóller. Entre el 1907 i 1912 es van dur a terme les complicades obres de construcció de les vies per les que havien de córrer les locomotores i els vagons carregats de persones i mercaderies. Finalment, el 16 d’abril de 1912 es va inaugurar oficialment el Tren de Sóller.
Després de finalitzar el projecte del Tren de Sóller, es van començar a construir els 4.868 metres de via del Tramvia de Sóller que uneix la vila amb el Port de Sóller: pensat inicialment per al transport de persones també es feia servir per dur les captures dels pescadors i el transport de carbó i altres mercaderies entre els dos nuclis de població.
El tramvia va necessitar de la construcció d’una central elèctrica a l’estació de Sóller per a poder funcionar: una vegada acabades les obres, el 4 d’octubre de 1913, es va convertir en el primer tramvia elèctric de Mallorca.
Durant els més de 30 kilòmetres de via que uneixen Sóller i Palma, el viatger del Tren de Sóller pot gaudir d’un recorregut únic a través dels paisatges de la Serra de Tramuntana, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Les històriques locomotores i vagons del Tren de Sóller -idèntiques a les originals i cuidades fins al més mínim detall- creuen tretze túnels, diversos ponts i infinits revolts per a superar la difícil geografia de la Serra fins a arribar al seu destí final: l'Estació de Sóller.
